Paco Pérez presenta el seu primer llibre dedicat a la cuina casolana

Paco Pérez ens presenta el seu primer llibre dedicat a la cuina casolana. La seva intenció no és tant la de revelar-nos els secrets de les seves receptes quotidianes, com aconseguir la reconciliació definitiva amb els fogons. Es tracta de perdre la por al foc, bé sigui de gas, de carbó, fusta, vitro o inducció.

El xef de Miramar ens convida a cuinar de la manera més clàssica però, a la vegada, aplicant els coneixements que ha adquirit al llarg de la seva carrera professional, on la tècnica, precisió, control i coneixement de cada producte són la clau.

Paco Pérez aposta per producte de temporada i recomana que tothom s’apropi al mercat més proper per intentar cuinar el que aporta el paisatge, els agricultors i la natura que ens envolten. En definitiva, ens proposa cuinar tal com ho feien les nostres mares i àvies, en cassoles, casseroles i les eternes cocottes, boniques i de colors vius, per portar el menjar de l’hort a la taula, amb l’afecte i caliu familiar.

Amb fotos de Francesc Guillamet, un dels fotògrafs especialitzats en gastronomia més prestigiosos del món. Pròleg del xef Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz (** Michelin i número 9 del món en la llista 50 Best).

Què és una cocotte? Una cocotte és una joia elaborada per algú capaç de convertir el ferro colat en metall preciós. Pura artesania, orfebreria. Cuinar en cocotte és fer-ho de la forma més clàssica i bonica. Els colors no importen pel que s’està cuinant, però si alegren la vista d’aquell qui cuina.

El llibre de la cocotte és una reivindicació moderna de la cuina clàssica; però compte!, no des de la intuïció ni des de la modernitat petulant o des de l’estètica
buida i manierista, si no des de la precisió que permeten la tècnica, el control de la font de calor i el coneixement de cadascun dels productes. La cocció en cassola és una tècnica amb molt futur basada en la tradició, el passat, el principi de la Humanitat. La cocotte és un utensili postmodern, ja que suma conceptes tan actuals com la dieta, la salut, la tradició, l’evolució, el coneixement i, sobretot, compartir taula amb amics, parella i família.

Aquí es cuina junt i revolts, com a la cuina tradicional, sense engranatges ni a parts. Aquí es serveix des d’on es cuina; es guarda i es torna a escalfar.

Aquest llibre és una reivindicació per seguir cuinant a casa.

«Aquesta és la nostra forma d’entendre una manera de sentir, de fer servir la memòria, però també de deixar-te portar per la intuïció, cuinar a casa, per tu, pels amics, per la família o els desconeguts, però sobretot, per trobar-te a tu mateix a través d’una cultura tan antiga i tan recent com la de cuinar.»

Si vols més informació sobre el llibre fes clic en aquest enllaç.